A l'Observatori de Violències Institucionals Masclistes (OVIM) comptem amb un canal de denúncia col·lectiva a través del qual compartir, de forma totalment anònima, un cas o història de violència institucional masclista viscuda amb l'objectiu de fer incidència col·lectiva cap a les institucions públiques. Però… Què vol dir això exactament i per què dedicar temps a registrar el teu testimoniatge?
Si una persona dun servei públic ha obstaculitzat o impedit l'exercici de els teus drets en alguna institució pública, l'OVIM és la teva espai segur. «És important saber que comptem amb un espai segur o de confiança on manifestar el que ha passat, un lloc on se'ns escoltarà sense judicis de valor», explica Tania Sord de Col·lectiva 1600's, una de les organitzacions membres de l'assemblea de l'OVIM. En la mateixa línia, María Belén Villalobos, de la Associació Donem la Cara contra la Violència de Gènere, recorda que «per ara, no hi ha cap altra manera de conèixer la magnitud d'un problema invisibilitzat que, en conseqüència, no s'està combatent eficaçment».
L'OVIM compta amb tres formularis disponibles. El primer, per a dones i adolescents que han viscut un cas de violència institucional masclista. El segon, per a l'entorn d'una dona, una nena, un nen o un adolescent que ha viscut violència institucional masclista. El tercer, per a organitzacions, professionals o activistes que han acompanyat o han estat testimonis d'un cas de violència institucional masclista.
Als tres formularis, el relat és anònim. No obstant això, en el cas de les organitzacions, professionals o activistes, es demana, si és possible, un registre intern previ per comptar amb més confiança sobre les dades.
Alguns consells a l'hora d'emplenar el formulari són:
- Descriu la teva experiència amb el màxim nivell de detall possible: quins, quan y com.
- Evita introduir dades de terceres persones que no volen ser identificades.
- Accepteu la política de protecció de dades per tenir cura de l'anonimat.
Gràcies al registre d'històries es poden obtenir dades per fer incidència envers les institucions públiques. «És difícil registrar casos, però val la pena. Allò que no es nomena no existeix. Cal reconèixer l'existència de les violències institucionals masclistes i reparar-les. És dolorós tornar a parlar, però també pot ser guaridor», comparteix Tere Sáez de Lunes Lilas, també parteix de l'assemblea de l'Observatori.
