Ahir vam participar a la taula rodona organitzada pel Comitè 25N a Terrassa, on vam discutir com les violències institucionals masclistes invisibilitzen i perpetuen el masclisme. La pregunta que guiava la trobada ens la vam trobar en el dia a dia: “Per què moltes dones diuen que , si poguessin tornar enrere, no denunciarien?”.
Compartim experiències i reflexionem sobre els obstacles que enfronten les dones quan cerquen justícia. Entre les principals conclusions, destaquem que:
- Les lleis moltes vegades no es compleixen: Encara que algunes lleis reconeixen la violència institucional i proposen mesures per protegir les dones, a la pràctica aquesta la protecció no arriba.
- Les dones no sempre reben la informació que necessiten: Especialment als jutjats, a comissaries i altres institucions públiques, és comú que les dones desconeguin els seus drets.
- Els prejudicis i estereotips segueixen presents: En l'àmbit judicial, els qui apliquen la llei sovint ho fan des d'una visió plena d'estereotips, negant la credibilitat de les dones i minimitzant la violència psicològica. El mite de “la víctima perfecta” continua pesant.
- Els serveis datenció estan limitats: Els horaris reduïts i la manca de personal format en aquests serveis dificulten l'accés de les dones.
Finalment, en cercar respostes davant de les violències institucionals masclistes, des de l'OVIM seguim apostant per la denúncia col·lectiva i les accions d'incidència social i política des de la societat civil. El nostre objectiu és contribuir a la transformació de les institucions i exigir responsabilitat estatal per garantir que els drets de les dones siguin realment protegits. Creiem fermament que, amb un esforç conjunt, podem visibilitzar aquestes violències i impulsar canvis a les Institucions. Suma a la denúncia col·lectiva!
