El passat divendres 15 de març vam presentar públicament el primer Observatori de Violències Institucionals Masclistes (OVIM) a la regió europea. Després de més d'un any de treball, aquesta iniciativa, que operarà a tot el estat espanyol, per fi va poder veure la llum davant més de 200 assistents: organitzacions aliades, institucions, societat civil, premsa… Un moment clau que va tenir lloc en el marc del Fòrum Internacional d'Observatoris Feministes davant de les Violències Institucionals Masclistes, comptant amb la presència de companyes internacionals del Observatorio Colombiano de Feminicidios, el Observatorio Ciudadano Nacional del Feminicidio (OCNF) de Mèxic i el Observatório das Mulheres (OM) de Moçambic.
«Ens trobem davant d'una important revolució jurídica», va dir Laia Serra, advocada penalista i activista, en donar el tret de sortida a la jornada. I és que, segons Serra, és clau que des de les mateixes organitzacions es capitaneji tot el camí cap a les administracions públiques perquè cap dona quedi a la deriva. «Treballar en xarxa és fonamental. Estar presents no només als espais de la societat civil sinó també on es prenen les decisions», va voler afegir Priscila Cabrera, de la Fundació Aspacia, una de les entitats que forma part de l'assemblea de l'Observatori.
Mirada antiracista i interseccional
La sobrerepresentació de dones migrants a les xifres de feminicidis va ser un dels punts presents durant el Fòrum. «La Llei d'estrangeria és el nus principal, sumat que les dones migrants són les que acudeixen més a policia i tribunals; cosa que ens dóna compte d'un possible biaix institucional», va explicar Tatiana Retamozo, d'AIETI, una altra de les entitats que formen part de l'assemblea de l'Observatori.
Però la mirada interseccional no s'acaba aquí. Paqui Perona, de Veus Gitanes, va recordar que la violència institucional és històrica per al poble gitano i, a més, està justificada per la cultura: «Hi ha només dos camins possibles: o denúncies i tens represàlies, o no denúncies per salvaguardar la teva comunitat».
Manca de professionals especialitzades. Una justícia que arriba tard. La desprotecció en denunciar. No van ser pocs els exemples que es van compartir a la primera part de la jornada. Això sí, també es van emfatitzar els avenços positius en matèria. D'una banda, la introducció de les violències institucionals masclistes al 'Protocol Marc per una Intervenció amb Diligència Deguda a Situacions de Violència Masclista' de la Generalitat de Catalunya. De l'altra, la força col·lectiva des d'organitzacions i societat civil.
Durant la segona part de la jornada presentem públicament l´OVIM. Van ser Liliana Aragó y Marina Oliva de Associació Hèlia, amb Julia Vega y Alba Moreira, d'Almena Feminista, les encarregades. Una oportunitat única en què es van recollir demandes com la importància de teixir aliances amb les mares protectores, de demanar i rebre una reparació col·lectiva, d'incidir a la islamofòbia de gènere institucional o de fer vincle amb els que fa anys que vénen observant la violència del Estat.
Aliances internacionals
Finalment, van arribar les intervencions de les companyes de Mèxic, Colòmbia i Moçambic. "No és només denunciar, sinó també donar suport durant el procés, perquè no sabem si l'agressor serà recolzat per l'Estat", va comentar Maria de la Llum Estrada, de el Observatorio Ciudadano Nacional del Feminicidio (OCNF) a Mèxic.
El van seguir Carol Rojas del Observatorio Colombiano de Feminicidios, amb Quitèria Guirengane, de el Observatório das Mulheres (OM) de Moçambic. És fonamental respondre a la inseguretat de les defensores de drets, així com unir les lluites internacionals a través d'una xarxa d'aliades en diferents territoris.
Vous avez un project?
