Fa unes setmanes presentàvem a Barcelona el primer informe estatal sobre violències institucionals masclistes, Impulsat pel Observatori de Violències Institucionals Masclistes (OVIM). La investigació, que recull i analitza 117 casos anònims registrats durant 2024 a través del canal de denúncia col·lectiva, pretén convertir-se en una eina pionera per visibilitzar una violència estructural poc reconeguda. Des de la Associació Hèlia, una de les entitats impulsores juntament amb Almena Cooperativa Feminista, van recordar l'origen col·lectiu de l'OVIM: «No és fàcil denunciar les institucions, que se suposa que hi són per protegir-te. Per això l'OVIM neix com una iniciativa col·lectiva per avançar conjuntament», va dir Marina Oliva. En aquesta mateixa línia, la companya Liliana Aragó va voler recordar que l'OVIM respon, ni més ni menys, que a una necessitat compartida: «On posàvem les queixes que quedaven invisibilitzades? Havíem de reaccionar davant de casos de violències institucionals i no ho podíem fer individualment».
El sector judicial concentra més de la meitat dels casos
Dels casos recollits, el 52% es concentren al sector judicial, seguit pels àmbits policial, sanitari, social i datenció integral. L'agent més assenyalat és «jutge/es», amb un 22,6% dels casos analitzats. L'informe identifica patrons estructurals com la negació sistemàtica de mesures de protecció, la desconfiança envers les víctimes o la priorització dels drets parentals davant de l'interès superior de la infància. «S?anteposen els drets parentals a l?interès superior d?infàncies i adolescències supervivents de violències masclistes. Es neguen sistemàticament mesures de protecció i les dones són sovint desacreditades», va explicar Júlia Vega, d'Almena Feminista.
L'informe també posa en relleu que, en molts casos, la violència institucional es presenta com a primària, és a dir, és la primera forma de violència exercida contra la dona per part d'una institució pública.
La revictimització i les discriminacions estructurals
En el 94,4% dels casos la violència institucional ha estat revictimitzant, mentre que el 94% de les experiències analitzades es troben travessades per discriminacions interseccionals, sent el racisme i la xenofòbia una de les més esmentades, especialment en dones nascudes fora de la UE. «La sobrerepresentació de les dones migrades demostra com la interseccionalitat incideix en les experiències viscudes. Cadascuna d'aquestes 117 veus en reflecteixen moltes més. Estem davant d'una violència estructural i, per això, cada testimoni té un gran valor», va afirmar Amanda Alexanian, també d'Almena.
“Petits errors i descuits fan que totes les microfaltes de diligència deguda caiguin a sobre nostre i quan més ajuda necessitem”, va voler recordar Blanca Tulleuda, més coneguda com a @labirabola a Instagram, durant el seu discurs inaugural.
Impactes emocionals, vulneració de drets i recomanacions
En gairebé tots els casos analitzats, les institucions han obstaculitzat o impedit l'exercici de drets humans i l'accés a les polítiques públiques. S'han identificat vulneracions al dret a la reparació integral (82,8%), a la seguretat (68,2%) i al accés a recursos efectius (66,7%).
L'informe també recull entrevistes en profunditat que mostren limpacte emocional, social i vital daquestes violències. Moltes dones relaten haver estat infantilitzades, culpabilitzades o ignorades per part de professionals públics. «Des dels serveis socials em van dir que el meu nen no podia viure sense una figura paterna», explica una de les dones entrevistades.
«Sabem que allò que no es veu, no existeix. Ens falten encara molts casos de dones trans, migrades, amb diversitat funcional, sense xarxa… o que encara no han confiat en el canal de denúncia. Ajudeu-nos a compartir-ho i dir-ho en veu alta», demanava també Júlia Vega.
Un espai col·lectiu des de la ciutadania
L'OVIM ha estat creat des de la ciutadania i la societat civil organitzada. «Creiem que crear un espai on s'estan comptabilitzant les violències és una cosa reparadora. L'OVIM està creat des de la ciutadania per a la resta de la ciutadania», assenyalaven des de la Associació Hèlia. «Més del 50% dels casos han estat narrats directament per les dones. Això ens confirma que estem donant resposta a una necessitat de denúncia”, va seguir Amanda Alexanian.
L'informe finalitza amb un conjunt de recomanacions adreçades a les institucions públiques per garantir-ne una resposta adequada, coordinada i basada en drets. En paraules de Marina Oliva: «Aquestes recomanacions neixen de l?anàlisi rigorosa, però també del desig profund de construir amb les institucions. És imprescindible reconèixer les violències institucionals i generar mecanismes reals de supervisió i sanció. La seva absència genera impunitat».
