- L’Observatori de Violències Institucionals Masclistes demana ampliar el reconeixement de la violència institucional més enllà dels abusos en recursos residencials i incloure-hi les decisions, pràctiques i omissions institucionals que generen desprotecció, revictimització o agreugen el dany.
- Des de l’Observatori també es considera que l’externalització de la gestió no externalitza la responsabilitat pública i que la manca de recursos o la sobrecàrrega professional no justifiquen l’incompliment de les obligacions de protecció, investigació, reparació i no-repetició.
- En els casos de Catalunya analitzats per l’OVIM en què nenes, nens i adolescents són víctimes centrals de violència institucional masclista, el sector de protecció a la infància i l’adolescència és el segon més assenyalat (21,9 %).
L’Observatori de Violències Institucionals Masclistes (OVIM) reclama al Parlament i al Govern de Catalunya aprofundir en el reconeixement de la violència institucional a la DGAIA arran de la Resolució 817/XV, aprovada el passat 22 de juliol. Un posicionament compartit per les més de vint organitzacions feministes que formen part de l’Observatori, les quals defensen que aquesta violència no es limita als abusos o agressions que es poden produir dins dels recursos residencials, sinó que també es manifesta a través d’actuacions com procediments sense garanties suficients, manca de protecció, valoracions inadequades del risc, absència d’escolta o omissions institucionals que generen o agreugen el dany. «Anomenar aquestes pràctiques com a violència institucional, i no només com a disfuncions del sistema, permet situar al centre les responsabilitats públiques davant les vulneracions de drets», explica Violeta Assiego, assessora de l’OVIM experta en drets de les infàncies i les dones.
De la mateixa manera, des de l’Observatori es reclama incorporar la diligència deguda i la responsabilitat dels poders públics per prevenir les vulneracions, protegir les víctimes, investigar els fets, establir responsabilitats, reparar el dany i adoptar garanties de no-repetició, especialment quan és l’Administració qui exerceix la guarda o tutela de nenes, nens i adolescents. «Entenem que la manca de recursos o la sobrecàrrega professional poden explicar el context, però de cap manera això justifica l’incompliment de les obligacions de protecció per part dels serveis públics», afegeix Julia Vega, portaveu de l’OVIM.
Incorporar una perspectiva feminista, antiracista i interseccional en els equips tècnics i els processos de presa de decisions del sistema de protecció, així com reconèixer nenes, nens i adolescents com a víctimes directes i subjectes de drets, són altres de les demandes que l’Observatori vol traslladar al Parlament. I és que, basant-se en l’evidència recollida pel seu últim informe, dels 91 casos de Catalunya classificats com a violència institucional masclista (VIM), en 24 casos —el 26%— les víctimes centrals han estat nenes, nens i adolescents. En el conjunt dels casos de Catalunya, el sector de protecció a la infància i l’adolescència és el segon sector més assenyalat (9,4 %), després del judicial (65,9%). Si ens centrem específicament en els casos protagonitzats per nenes, nens i adolescents, el sector de protecció a la infància i l’adolescència és també el segon més assenyalat, amb un 22%.
Segons els patrons identificats, en contextos d’institucionalització, nenes, nens i adolescents, sota tutela o guarda institucional, pateixen situacions de risc o dany que posen en perill la seva integritat física, psicològica i sexual. «Al meu centre hi havia nens que havien patit abusos i no sabien com gestionar el que els havia passat. Sense l’acompanyament adequat, alguns van acabar reproduint aquests abusos amb altres companys», recull un dels testimonis anonimitzats inclosos en l’informe 2025.
Els avenços que incorpora la Resolució
La Resolució reconeix problemes estructurals acumulats durant anys en el sistema de protecció i planteja reformes en àmbits com la prevenció, la planificació, les garanties jurídiques, la participació infantil, l’atenció al trauma, la desinstitucionalització i els mecanismes de supervisió i rendició de comptes.
El mateix Dictamen assenyala que, des de 2015, els casos que cal atendre han augmentat un 84% i el nombre d’infàncies i adolescències tutelades un 71%, tot sense un increment equivalent dels recursos. També constata que només el 5% de les places residencials i 7 dels 157 CRAE són de gestió pública directa.
Des de l’OVIM, aquest es considera un diagnòstic imprescindible, però insuficient. És per això que s’apunta a una reforma integral de la Llei 14/2010, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència. «L’objectiu ha de ser adaptar el marc català als estàndards introduïts per la LOPIVI, incorporar les Observacions finals del Comitè dels Drets de l’Infant de 2026 i traslladar al marc normatiu les reformes plantejades per la mateixa Resolució del Parlament», concreta Assiego sobre aquest punt.
Per a l’Observatori, la crisi que ha situat el sistema de protecció a la infància en el centre del debat públic constitueix una oportunitat per anar més enllà de corregir-ne les disfuncions i construir un sistema garantista, feminista, antiracista i centrat en els drets de les infàncies i adolescències, en què les institucions actuïn com a garants de drets i no esdevinguin espais de revictimització o producció de dany.
| L’informe ha estat elaborat per Almena Cooperativa Feminista, en col·laboració amb Associació Hèlia, les assessores expertes en infàncies i adolescències Violetes Assiego i Romaisa Krima, i les imprescindibles aportacions de totes les integrants del Consell de l’Observatori de Violències Institucionals Masclistes (OVIM).Les dades que aquí es presenten han estat filtrades per territori, representant únicament la realitat de Catalunya a partir dels casos d’aquesta comunitat autònoma arribats al canal de denúncia col·lectiva l’any 2025. |
